REFORMULACIÓ ACTIVITAT 4.

Què li proposes a Lucía per fer front a esta situació?

Com ja sabem, la família i l’escola son dos agents essencials per a un correcte desenvolupament dels infants, tant físicament com psicològicament. Aleshores, aquests agents deuen estat coordinats i educar als infants conjuntament.

Primer de tot, si jo fora Lucía hauria d’ aprendre a controlar-me i per tant, hauria de millorar una mica el meu comportament i sobretot l’autocontrol, per poder evitar conductes negatives. A més, faria una tutoria amb els pares o iaia de la nena, però abans intentaria que els pares de tots els infants saberen que el meu comportament no es així i que no tornarà a ocórrer.

Quan me reuniria amb els pares de Lorena, primer de tot els demanaria perdó per haver perdut els nervis i els explicaria altra vegada que les joguines de casa no es poden dur a l’escola, i que la seva filla no té un comportament adequat, i que amb l’ajuda d’ells hauríem de fer-li veure a la xiqueta que no es pot fer el que vol, es a dir, hauríem de treballar conjuntament per a l’educació de Lorena.

Durant tota la tutoria, intentaria estar segura del que dic, i mostrar empatia amb ells. A més, intentaria que hi haguera un bon ambient per poder parlar i sobretot una bona comunicació. Per fer front al conflicte utilitzaria la negociació amb els següents passos:

• Definir el problema: Quan entrarem a parlar del conflicte ocorregut en l’aula, primer de tot, plantejaria el problema i els explicaria els motius d’aquest. Aleshores, els diria que estava una mica nerviosa i no he pogut controlar-me però que no tornarà a ocórrer. A més, també els explicaria que l’actitud de la seva filla no es la correcta, que no fa cas i que no ha volgut participar en les activitats de l’aula. També els diria que tots els infants respecten la norma de la joguina, excepte ella, i això no pot ser.
• Analitzar les causes del conflicte: Buscaríem els motius del conflicte, es a dir, barallaríem si el conflicte ha ocorregut pels meus nervis o pel incompliment de la normativa per part de Lorena i de la seva actitud.
• Definir els objectius que volem obtindre: Es a dir, intentaríem arribar a un acord mutu entre la família i l’escola, i sobretot deixar clar que les normes s’han de complir.
• Buscar les alternatives possibles: Com diu aquest pas, buscaríem una sèrie d’alternatives per poder resoldre correctament el conflicte com per exemple que la xiqueta porto el seu joguet fins a l’escola i després que li‘l dono a la seva iaia.
• Elegir la millor solució: Hauríem d’arribar a una solució conjuntament, per a que Lorena faja cas i deixi de tindre les rabietes. Quan tinguem la solució concretada, l’únic que haurem de fer es complir-la per a que no torni a passar un altre conflicte com aquest. I així, poc a poc anar ajudant a Lorena per a que aprengui noves conductes correctes, i amb una coordinació entre escola – família ho aconseguirem.

Depenent del comportament de Lorena a partir d’aquesta tutoria, citaria als pares més o menys vegades i així comentaríem la nova actitud de la xiqueta en l’aula.

Finalment, a partir d’aquest conflicte, Lucía haurà d’intentar guardar la calma en situacions com aquesta i intentar parlar amb els infants amb tranquil·litat  però amb fermesa i seguretat. I sobre tot no ha de deixar que els problemes aliens a l’aula interfereixin en el seu treball amb els nens i nenes.

ACTIVITAT 4.

Què li proposes a Lucía per fer front a esta situació?

Com ja sabem, la família i l’escola son dos agents essencials per a un correcte desenvolupament dels infants, tant físicament com psicològicament. Aleshores, aquests agents deuen estat coordinats i educar als infants conjuntament.

Primer de tot, si jo fora Lucía hauria d’ aprendre a controlar-me i per tant, hauria de millorar una mica el meu comportament i sobretot l’autocontrol, per poder evitar conductes negatives. A més, faria una tutoria amb els pares o iaia de la nena, però abans intentaria que els pares de tots els infants saberen que el meu comportament no es així i que no tornarà a ocórrer.

Quan me reuniria amb els pares de Lorena, primer de tot els demanaria perdó per haver perdut els nervis i els explicaria altra vegada que les joguines de casa no es poden dur a l’escola, i que la seva filla no té un comportament adequat, i que amb l’ajuda d’ells hauríem de fer-li veure a la xiqueta que no es pot fer el que vol, es a dir, hauríem de treballar conjuntament per a l’educació de Lorena.

Durant tota la tutoria, intentaria estar segura del que dic, i mostrar empatia amb ells. A més, intentaria que hi haguera un bon ambient per poder parlar i sobretot una bona comunicació.

Quan entrarem a parlar del conflicte ocorregut en l’aula, primer de tot, plantejaria el problema i els explicaria els motius d’aquest. Aleshores, els diria que estava una mica nerviosa i no he pogut controlar-me però que no tornarà a ocórrer. A més, també els explicaria que l’actitud de la seva filla no es la correcta, que no fa cas i que no ha volgut participar en les activitats de l’aula. També els diria que tots els infants respecten la norma de la joguina, excepte ella, i això no pot ser.

Després d’haver parlat del conflicte, hauríem d’arribar a una solució conjuntament, per a que Lorena faja cas i deixi de tindre les rabietes. Quan tinguem la solució concretada, l’únic que haurem de fer es complir-la per a que no torni a passar un altre conflicte com aquest. I així, poc a poc anar ajudant a Lorena per a que aprengui noves conductes correctes, i amb una coordinació entre escola – família ho aconseguirem. Depenent del comportament de Lorena a partir d’aquesta tutoria, citaré als pares més o menys vegades i així comentarem la nova actitud de la xiqueta en l’aula. En resum, posariem en pràctica la negociació.

Finalment, a partir d’aquest conflicte, Lucía haurà d’intentar guardar la calma en situacions com aquesta i intentar parlar amb els infants amb tranquil·litat  però amb fermesa i seguretat. I sobre tot no ha de deixar que els problemes aliens a l’aula interfereixin en el seu treball amb els nens i nenes.

REFORMULACIÓ ACTIVITAT 3.

Una companya i tu heu decidit posar en marxa un projecte d’entrenament en habilitats socials dirigit als nens d’ entre 0 a 6 anys. Però abans has de convèncer a l’equip d’educadors de la teva escola infantil perquè treballin amb tu. Analitza les següents webs i pensa quin format d’explicació presentaries als teus companys. Es a dir, què diries i com ho faries.

Primer de tot, organitzaria una reunió on acudirien tots els/les educadors/es de l’escola infantil i els faria una xerrada explicant-los el concepte d’habilitats socials i la importància que tenen en l’aula. Els plantejaria el projecte que volem dur a terme i el per què.

Ens donaríem suport amb un Power Point, on apareixerien les idees principals de la xerrada. i també repartiríem unes fulles on estaria l’informació de les activitats que volem dur a terme. A més, els posariem algun video sobre les habilitats socials:

http://www.youtube.com/watch?v=PaR1ZwKh81M

http://www.youtube.com/watch?v=vY_ijggQssE

Intentaríem transmetre’ls confiança i seguretat per a que cooperaren amb nosaltres. Per a convèncer-los haurem de tenir en compte una sèrie de tècniques:

• Les formes: Un bon estil es essencial. Moltes vegades la clau de l’èxit no està en el que se diu, sinó en com es diu. Les bones idees pobrament expressades o confuses no solen tindre èxit. Hem d’unir la nostra credibilitat amb un moment adequat per transmetre el missatge i la solidesa dels nostres arguments.

• Empatia: Haurem d’intentar posar-nos en el lloc dels demés, per poder convèncer-los.

• Convicció: Difícilment triomfarem sinó pareixem convençudes del que diem. Sempre podrem augmentar la nostra credibilitat posant alguns exemples del que estem dient, i així assegurarem la nostra certesa en l’èxit. Haurem de transmetre confiança en nosaltres i en el nostre projecte.

• Interpretació: Expressions de desacord, signes d’impaciència, distraccions... ens indicaran que no estem convencen als altres.

• Inducció d’idees: Es interessant que els altres arriben a les nostres conclusions per ells mateixos. Mitjançant preguntes podem aconseguir que vegin les coses a la nostra: Has pensat en la possibilitat de fer això?, Com ho faries tu?, Què et sembra la meua proposta?

• Vèncer resistències: Haurem d’evitar paraules que suggereixen una ordre com per exemple: obligació, hauràs de...

• El principi d’influència: Haurem de marcar la nostra proposta educadament, però amb fermesa. La coherència es imprescindible: al menor error en la nostra argumentació, la nostra idea perdrà solidesa. La simpatia es un factor eficaç: la gent escolta millor les idees de gent agradable. La validació social ajuda a persuadir: si molts han acceptat, probablement serà bo.

A continuació deixa la xerrada que donaré al equip d’educadors:

Bon dia a tots i a totes!

La meua companya i jo hem decidit dur a terme un projecte d’entrenament en habilitats socials per als infants de 0 a 6 anys. Ens agradaria que cooperarem tots junts per poder aconseguir els nostres objectius.

Com ja sabem, les habilitats socials son essencials per a tothom, ja que són aquelles conductes que les persones emetem en situacions interpersonals per obtindre una resposta positiva dels demés. A més, l’educació infantil suposa un moment crucial per aprendre hàbits emocionals per a preveure psicopatologies com l’aïllament, la depressió, la baixa autoestima, l’agressivitat, entre altres.

Dins del projecte d’entrenament en habilitats socials, nosaltres, els/les educadors/es, tenim un paper molt important, ja que hem d’ajudar als infants a que desenvolupen aquestes conductes adequadament. Per això, hem de treballar conjuntament per que puguen aconseguir el desenvolupament complet de cada habilitat.

Ens hem plantejat una sèrie d’objectius, amb els quals esperem que estigueu d’acord:

• Promoure en els/les nostres alumnes el desenvolupament de la comunicació, mitjançant l’escolta activa, l’expressió de sentiments, l’ assertivitat, entre altres.
• Deixar a l’abast dels infants uns instruments pràctics per resoldre conflictes en l’aula.
• Ajudar als infants a veure les situacions on apareguin problemes.
• Promoure en els infants una disposició adequada per controlar impulsos emocionals.
• Conscienciar als/a les nostres alumnes sobre els seus estats d’ànim y els seus pensaments al voltant d’ells/elles.
• Facilitar una millor autoconsciència de necessitats, habilitats, capacitats i limitacions en els infants.
• Ajudar a que els infants milloren la seva automotivació.
• Ajudar als infants a posar en pràctica les seves capacitats motores, cognitives, socials i afectives, i sobre tot, el seu autocontrol.

Pensem que en aquest projecte seria convenient proposar una sèrie de dinàmiques, on els infants puguen gaudir aprenent noves conductes, perquè mitjançant el joc els/les menuts/des es diverteixen i al mateix temps aprenen coses noves, i poc a poc van construint la seva personalitat, d’acord a allò que van adquirint. A més, a mesura que vagin adquirint noves habilitats, aniran posant-les en pràctica en el seu dia a dia, com per exemple, la resolució de conflictes: si els infants aprenent a resoldre determinats problemes amb educació i sense agressivitat, poc a poc aniran fent-lo d’aquesta forma.

Finalment, us exposem algunes activitats que hem pensat que serien adequades per aquest projecte (l’ informació de les activitats estarà recollida en unes fulles que entregarem i a part en el power point que està durant tota la xerrada):

• LES TRES EMOCIONS BÀSIQUES

- Objectiu: Aconseguir que comprenguin que no sempre actuem de la mateixa manera. Tenim diferents actuacions depenent de les següents emocions: alegria, tristesa o enfado.

- Materials: Dibuixos que representin aquestes tres emocions.

- Descripció: Primer de tot, ensenyarem als infants uns dibuixos amb cares de les diferents emocions i indicarem a quina emoció correspon cada dibuix. Quan ja tinguin clares les correspondències els ensenyarem fotos de revistes, i hauran d’endevinar a quina emoció corresponen. Per últim, tothom haurà d’intentar imitar els gestos de les fotos i així, associaran l’emoció amb un gest, per exemple que amb l’alegria, les persones tenim un somriure en la nostra cara.

• L'ARBRE DESFULLAT

- Objectiu: Aconseguir que tots els infants transmetin coses positives, afectives i boniques al grup.

- Materials: Cartolines en forma de fulla i paper continu.

- Descripció: L’educador/a dibuixarà un arbre en el paper continu, però soles tindrà rames. A cada xiquet/a se li repartirà una cartolina en forma de fulla, en la qual haurà d’escriure una cosa positiva per al grup. Quan tots tinguin la seua fulla acabada, primer comentaran el que posa i després la col·locaran a l’arbre.

Aleshores, què us sembla la proposta? Esteu d’acord amb les idees exposades? Tota opinió i aportació vostra ens servirà. Soles dir-vos que esperem que us haja agradat i que puguem treballar tots junts amb aquest projecte i aconseguir el que ens proposem.

Moltes gràcies per la vostra atenció!

COMENTARI:

M’agrada les tècniques que as posat per convèncer el equip educatiu. Pense que es important a l’hora de fer una xerrada per convèncer als demés.

ACTIVITAT 3.

Una companya i tu heu decidit posar en marxa un projecte d’entrenament en habilitats socials dirigit als nens d’ entre 0 a 6 anys. Però abans has de convèncer a l’equip d’educadors de la teva escola infantil perquè treballin amb tu. Analitza les següents webs i pensa quin format d’explicació presentaries als teus companys. Es a dir, què diries i com ho faries.

Primer de tot, organitzaria una reunió on acudirien tots els/les educadors/es de l’escola infantil i els faria una xerrada explicant-los el concepte d’habilitats socials i la importància que tenen en l’aula. Els plantejaria el projecte que volem dur a terme i el per què.

Ens donaríem suport amb un Power Point, on apareixerien les idees principals de la xerrada. i també repartiríem unes fulles on estaria l’informació de les activitats que volem dur a terme.

Intentaríem transmetre’ls confiança i seguretat per a que cooperaren amb nosaltres. Per a convèncer-los haurem de tenir en compte una sèrie de tècniques:

• Les formes: Un bon estil es essencial. Moltes vegades la clau de l’èxit no està en el que se diu, sinó en com es diu. Les bones idees pobrament expressades o confuses no solen tindre èxit. Hem d’unir la nostra credibilitat amb un moment adequat per transmetre el missatge i la solidesa dels nostres arguments.

• Empatia: Haurem d’intentar posar-nos en el lloc dels demés, per poder convèncer-los.

• Convicció: Difícilment triomfarem sinó pareixem convençudes del que diem. Sempre podrem augmentar la nostra credibilitat posant alguns exemples del que estem dient, i així assegurarem la nostra certesa en l’èxit. Haurem de transmetre confiança en nosaltres i en el nostre projecte.

• Interpretació: Expressions de desacord, signes d’impaciència, distraccions... ens indicaran que no estem convencen als altres.

• Inducció d’idees: Es interessant que els altres arriben a les nostres conclusions per ells mateixos. Mitjançant preguntes podem aconseguir que vegin les coses a la nostra: Has pensat en la possibilitat de fer això?, Com ho faries tu?, Què et sembra la meua proposta?

• Vèncer resistències: Haurem d’evitar paraules que suggereixen una ordre com per exemple: obligació, hauràs de...

• El principi d’influència: Haurem de marcar la nostra proposta educadament, però amb fermesa. La coherència es imprescindible: al menor error en la nostra argumentació, la nostra idea perdrà solidesa. La simpatia es un factor eficaç: la gent escolta millor les idees de gent agradable. La validació social ajuda a persuadir: si molts han acceptat, probablement serà bo.

A continuació deixa la xerrada que donaré al equip d’educadors:

Bon dia a tots i a totes!

La meua companya i jo hem decidit dur a terme un projecte d’entrenament en habilitats socials per als infants de 0 a 6 anys. Ens agradaria que cooperarem tots junts per poder aconseguir els nostres objectius.

Com ja sabem, les habilitats socials son essencials per a tothom, ja que són aquelles conductes que les persones emetem en situacions interpersonals per obtindre una resposta positiva dels demés. A més, l’educació infantil suposa un moment crucial per aprendre hàbits emocionals per a preveure psicopatologies com l’aïllament, la depressió, la baixa autoestima, l’agressivitat, entre altres.

Dins del projecte d’entrenament en habilitats socials, nosaltres, els/les educadors/es, tenim un paper molt important, ja que hem d’ajudar als infants a que desenvolupen aquestes conductes adequadament. Per això, hem de treballar conjuntament per que puguen aconseguir el desenvolupament complet de cada habilitat.

Ens hem plantejat una sèrie d’objectius, amb els quals esperem que estigueu d’acord:

• Promoure en els/les nostres alumnes el desenvolupament de la comunicació, mitjançant l’escolta activa, l’expressió de sentiments, l’ assertivitat, entre altres.
• Deixar a l’abast dels infants uns instruments pràctics per resoldre conflictes en l’aula.
• Ajudar als infants a veure les situacions on apareguin problemes.
• Promoure en els infants una disposició adequada per controlar impulsos emocionals.
• Conscienciar als/a les nostres alumnes sobre els seus estats d’ànim y els seus pensaments al voltant d’ells/elles.
• Facilitar una millor autoconsciència de necessitats, habilitats, capacitats i limitacions en els infants.
• Ajudar a que els infants milloren la seva automotivació.
• Ajudar als infants a posar en pràctica les seves capacitats motores, cognitives, socials i afectives, i sobre tot, el seu autocontrol.

Pensem que en aquest projecte seria convenient proposar una sèrie de dinàmiques, on els infants puguen gaudir aprenent noves conductes, perquè mitjançant el joc els/les menuts/des es diverteixen i al mateix temps aprenen coses noves, i poc a poc van construint la seva personalitat, d’acord a allò que van adquirint. A més, a mesura que vagin adquirint noves habilitats, aniran posant-les en pràctica en el seu dia a dia, com per exemple, la resolució de conflictes: si els infants aprenent a resoldre determinats problemes amb educació i sense agressivitat, poc a poc aniran fent-lo d’aquesta forma.

Finalment, us exposem algunes activitats que hem pensat que serien adequades per aquest projecte (l’ informació de les activitats estarà recollida en unes fulles que entregarem i a part en el power point que està durant tota la xerrada):

• LES TRES EMOCIONS BÀSIQUES

   

- Objectiu: Aconseguir que comprenguin que no sempre actuem de la mateixa manera. Tenim diferents actuacions depenent de les següents emocions: alegria, tristesa o enfado.

- Materials: Dibuixos que representin aquestes tres emocions.

- Descripció: Primer de tot, ensenyarem als infants uns dibuixos amb cares de les diferents emocions i indicarem a quina emoció correspon cada dibuix. Quan ja tinguin clares les correspondències els ensenyarem fotos de revistes, i hauran d’endevinar a quina emoció corresponen. Per últim, tothom haurà d’intentar imitar els gestos de les fotos i així, associaran l’emoció amb un gest, per exemple que amb l’alegria, les persones tenim un somriure en la nostra cara

• L'ARBRE DESFULLAT

- Objectiu: Aconseguir que tots els infants transmetin coses positives, afectives i boniques al grup.

- Materials: Cartolines en forma de fulla i paper continu.

- Descripció: L’educador/a dibuixarà un arbre en el paper continu, però soles tindrà rames. A cada xiquet/a se li repartirà una cartolina en forma de fulla, en la qual haurà d’escriure una cosa positiva per al grup. Quan tots tinguin la seua fulla acabada, primer comentaran el que posa i després la col·locaran a l’arbre.

Aleshores, què us sembla la proposta? Esteu d’acord amb les idees exposades? Tota opinió i aportació vostra ens servirà. Soles dir-vos que esperem que us haja agradat i que puguem treballar tots junts amb aquest projecte i aconseguir el que ens proposem.

Moltes gràcies per la vostra atenció!

REFORMULACIÓ ACTIVITAT 2.

·         Consideres que treballar l’autocontrol a l’aula es adequat i necessari? Com ho faries?

Clar que es important treballar l’autocontrol a l’aula, ja que es l’habilitat amb la qual som capaços de controlar les pròpies emocions, els comportaments i desitjos, amb l’objectiu d’obtindre alguna recompensa posteriorment. I es necessari que des dels primers anys ajudem als infants a desenvolupar aquesta habilitat tan essencial en les nostres vides.

Un requisit fonamental per parlar d’autocontrol es que no estiguem sota cap pressió externa que ens obligui a actuar d’una determinada manera. Per lo tant, l’autocontrol es saber generar unes certes estratègies per poder evitar fer coses que no desitgem.

L’ infant de 0 a 6 anys, no té desenvolupat l’autocontrol de la seua conducta, ja que durant els primers anys de vida actua per impulsos i desitjos immediats. A més, davant d’un “no ha facis” es mostrarà desinteressat o amb un comportament negatiu, fins al punt que moltes persones adultes pensen que es tracta de desobediència. I això es el resultat del no desenvolupament del seu autocontrol, que no li permet el control voluntari de la seua conducta. Per això, serà molt important treballar l’autocontrol tan a l’aula com a casa.

Per treballar aquesta habilitat, hem de veure les emocions com una oportunitat d’entrar amb contacte afectiu amb els infantis, d’entendre’ls i després poder ensenyar-los. Un objectiu important es  donar resposta a les emocions abans de que surtin fora de control. Parlar d’emocions abans de que salten poden ensenyar a l’ infant a enfrontar moments de crisis, com per exemple les rabietes.

Quan escoltem atentament l’expressió emocional d’un infant li estem enviant el missatge de que les seues emocions ens importen, de que es important reconèixer-les i que es poden regular. Aquest coneixement durà a l’aprenentatge de l’autocontrol d’accions i comportaments.

Hem d’ensenyar als infants a saber controlar les seues emocions i comportaments, per a poder controlar els conflictes i així solucionar d’una manera més adequada els problemes. Es necessari el treball d’aquesta habilitat per preparar als infants per al començament de l’escola primària, ja que hi ha que ensenyar-los a esperar el seu torn en la fila, a respectar el torn de paraula, a escoltar als demés, a saber prioritzar i complir algunes normes per damunt d'algunes coses que els agraden més...

Podem realitzar activitats per a treballar l’autocontrol, com per exemple:

-          El meu torn esperaré.

L’activitat consisteix en un joc de moviment, dirigit a consolidar en els/les xiquets/es l’autocontrol d’alguns comportaments. L’educador/a ha de formar grups en files, d’igual quantitat de xiquets/es, situats/des darrere d’una línea d’ eixida. Davant d’aquesta línea, a uns dos metres, estarà la línea d’arribada.

  

Entre aquestes dos línees i davant de cada grup es dibuixaran figueres  (cercles, triangles, quadrats) prop una de l’altra, per a que els/les xiquets/es les puguen saltar. Han de saltar les figures sense xafar – les i arribar a la línea d’arribada, en la qual se seuran fins que acaben tots els/les companys/es del seu grup. Guanyarà el grup que hagi acabat primer.

-          El joc de les estàtues.

Tracta d’un joc motor de la realització d’alguns moviments d’expressió corporal com a via per al desenvolupament de l’autocontrol de la conducta (mantindre la postura un temps i romandre callats). No durarà més de cinc minuts.

 

 Mentre els/les xiquets/es estiguen quiets, l’educador/a els mostrarà làmines o fotos d’estàtues i les hauran d’imitar.

  En definitiva, l’escola infantil es un bon lloc on aprendre a controlar els

impulsos, els comportaments, les emocions... dels infants, ja que des dels primers anys han de començar a adquirir l’autocontrol, perquè un aprenentatge adequat d’aquesta habilitat condicionarà l’èxit en la vida adulta. 

xiques!!no me torne a disa comentar aixina que vos dixe una entra!!
m'agradat l'explicació pero al igual que les companyes falte de que forma o faries!!