REFORMULACIÓ ACTIVITAT 3.

Una companya i tu heu decidit posar en marxa un projecte d’entrenament en habilitats socials dirigit als nens d’ entre 0 a 6 anys. Però abans has de convèncer a l’equip d’educadors de la teva escola infantil perquè treballin amb tu. Analitza les següents webs i pensa quin format d’explicació presentaries als teus companys. Es a dir, què diries i com ho faries.

Primer de tot, organitzaria una reunió on acudirien tots els/les educadors/es de l’escola infantil i els faria una xerrada explicant-los el concepte d’habilitats socials i la importància que tenen en l’aula. Els plantejaria el projecte que volem dur a terme i el per què.

Ens donaríem suport amb un Power Point, on apareixerien les idees principals de la xerrada. i també repartiríem unes fulles on estaria l’informació de les activitats que volem dur a terme. A més, els posariem algun video sobre les habilitats socials:

http://www.youtube.com/watch?v=PaR1ZwKh81M

http://www.youtube.com/watch?v=vY_ijggQssE

Intentaríem transmetre’ls confiança i seguretat per a que cooperaren amb nosaltres. Per a convèncer-los haurem de tenir en compte una sèrie de tècniques:

• Les formes: Un bon estil es essencial. Moltes vegades la clau de l’èxit no està en el que se diu, sinó en com es diu. Les bones idees pobrament expressades o confuses no solen tindre èxit. Hem d’unir la nostra credibilitat amb un moment adequat per transmetre el missatge i la solidesa dels nostres arguments.

• Empatia: Haurem d’intentar posar-nos en el lloc dels demés, per poder convèncer-los.

• Convicció: Difícilment triomfarem sinó pareixem convençudes del que diem. Sempre podrem augmentar la nostra credibilitat posant alguns exemples del que estem dient, i així assegurarem la nostra certesa en l’èxit. Haurem de transmetre confiança en nosaltres i en el nostre projecte.

• Interpretació: Expressions de desacord, signes d’impaciència, distraccions... ens indicaran que no estem convencen als altres.

• Inducció d’idees: Es interessant que els altres arriben a les nostres conclusions per ells mateixos. Mitjançant preguntes podem aconseguir que vegin les coses a la nostra: Has pensat en la possibilitat de fer això?, Com ho faries tu?, Què et sembra la meua proposta?

• Vèncer resistències: Haurem d’evitar paraules que suggereixen una ordre com per exemple: obligació, hauràs de...

• El principi d’influència: Haurem de marcar la nostra proposta educadament, però amb fermesa. La coherència es imprescindible: al menor error en la nostra argumentació, la nostra idea perdrà solidesa. La simpatia es un factor eficaç: la gent escolta millor les idees de gent agradable. La validació social ajuda a persuadir: si molts han acceptat, probablement serà bo.

A continuació deixa la xerrada que donaré al equip d’educadors:

Bon dia a tots i a totes!

La meua companya i jo hem decidit dur a terme un projecte d’entrenament en habilitats socials per als infants de 0 a 6 anys. Ens agradaria que cooperarem tots junts per poder aconseguir els nostres objectius.

Com ja sabem, les habilitats socials son essencials per a tothom, ja que són aquelles conductes que les persones emetem en situacions interpersonals per obtindre una resposta positiva dels demés. A més, l’educació infantil suposa un moment crucial per aprendre hàbits emocionals per a preveure psicopatologies com l’aïllament, la depressió, la baixa autoestima, l’agressivitat, entre altres.

Dins del projecte d’entrenament en habilitats socials, nosaltres, els/les educadors/es, tenim un paper molt important, ja que hem d’ajudar als infants a que desenvolupen aquestes conductes adequadament. Per això, hem de treballar conjuntament per que puguen aconseguir el desenvolupament complet de cada habilitat.

Ens hem plantejat una sèrie d’objectius, amb els quals esperem que estigueu d’acord:

• Promoure en els/les nostres alumnes el desenvolupament de la comunicació, mitjançant l’escolta activa, l’expressió de sentiments, l’ assertivitat, entre altres.
• Deixar a l’abast dels infants uns instruments pràctics per resoldre conflictes en l’aula.
• Ajudar als infants a veure les situacions on apareguin problemes.
• Promoure en els infants una disposició adequada per controlar impulsos emocionals.
• Conscienciar als/a les nostres alumnes sobre els seus estats d’ànim y els seus pensaments al voltant d’ells/elles.
• Facilitar una millor autoconsciència de necessitats, habilitats, capacitats i limitacions en els infants.
• Ajudar a que els infants milloren la seva automotivació.
• Ajudar als infants a posar en pràctica les seves capacitats motores, cognitives, socials i afectives, i sobre tot, el seu autocontrol.

Pensem que en aquest projecte seria convenient proposar una sèrie de dinàmiques, on els infants puguen gaudir aprenent noves conductes, perquè mitjançant el joc els/les menuts/des es diverteixen i al mateix temps aprenen coses noves, i poc a poc van construint la seva personalitat, d’acord a allò que van adquirint. A més, a mesura que vagin adquirint noves habilitats, aniran posant-les en pràctica en el seu dia a dia, com per exemple, la resolució de conflictes: si els infants aprenent a resoldre determinats problemes amb educació i sense agressivitat, poc a poc aniran fent-lo d’aquesta forma.

Finalment, us exposem algunes activitats que hem pensat que serien adequades per aquest projecte (l’ informació de les activitats estarà recollida en unes fulles que entregarem i a part en el power point que està durant tota la xerrada):

• LES TRES EMOCIONS BÀSIQUES

- Objectiu: Aconseguir que comprenguin que no sempre actuem de la mateixa manera. Tenim diferents actuacions depenent de les següents emocions: alegria, tristesa o enfado.

- Materials: Dibuixos que representin aquestes tres emocions.

- Descripció: Primer de tot, ensenyarem als infants uns dibuixos amb cares de les diferents emocions i indicarem a quina emoció correspon cada dibuix. Quan ja tinguin clares les correspondències els ensenyarem fotos de revistes, i hauran d’endevinar a quina emoció corresponen. Per últim, tothom haurà d’intentar imitar els gestos de les fotos i així, associaran l’emoció amb un gest, per exemple que amb l’alegria, les persones tenim un somriure en la nostra cara.

• L'ARBRE DESFULLAT

- Objectiu: Aconseguir que tots els infants transmetin coses positives, afectives i boniques al grup.

- Materials: Cartolines en forma de fulla i paper continu.

- Descripció: L’educador/a dibuixarà un arbre en el paper continu, però soles tindrà rames. A cada xiquet/a se li repartirà una cartolina en forma de fulla, en la qual haurà d’escriure una cosa positiva per al grup. Quan tots tinguin la seua fulla acabada, primer comentaran el que posa i després la col·locaran a l’arbre.

Aleshores, què us sembla la proposta? Esteu d’acord amb les idees exposades? Tota opinió i aportació vostra ens servirà. Soles dir-vos que esperem que us haja agradat i que puguem treballar tots junts amb aquest projecte i aconseguir el que ens proposem.

Moltes gràcies per la vostra atenció!

COMENTARI:

M’agrada les tècniques que as posat per convèncer el equip educatiu. Pense que es important a l’hora de fer una xerrada per convèncer als demés.

ACTIVITAT 3.

Una companya i tu heu decidit posar en marxa un projecte d’entrenament en habilitats socials dirigit als nens d’ entre 0 a 6 anys. Però abans has de convèncer a l’equip d’educadors de la teva escola infantil perquè treballin amb tu. Analitza les següents webs i pensa quin format d’explicació presentaries als teus companys. Es a dir, què diries i com ho faries.

Primer de tot, organitzaria una reunió on acudirien tots els/les educadors/es de l’escola infantil i els faria una xerrada explicant-los el concepte d’habilitats socials i la importància que tenen en l’aula. Els plantejaria el projecte que volem dur a terme i el per què.

Ens donaríem suport amb un Power Point, on apareixerien les idees principals de la xerrada. i també repartiríem unes fulles on estaria l’informació de les activitats que volem dur a terme.

Intentaríem transmetre’ls confiança i seguretat per a que cooperaren amb nosaltres. Per a convèncer-los haurem de tenir en compte una sèrie de tècniques:

• Les formes: Un bon estil es essencial. Moltes vegades la clau de l’èxit no està en el que se diu, sinó en com es diu. Les bones idees pobrament expressades o confuses no solen tindre èxit. Hem d’unir la nostra credibilitat amb un moment adequat per transmetre el missatge i la solidesa dels nostres arguments.

• Empatia: Haurem d’intentar posar-nos en el lloc dels demés, per poder convèncer-los.

• Convicció: Difícilment triomfarem sinó pareixem convençudes del que diem. Sempre podrem augmentar la nostra credibilitat posant alguns exemples del que estem dient, i així assegurarem la nostra certesa en l’èxit. Haurem de transmetre confiança en nosaltres i en el nostre projecte.

• Interpretació: Expressions de desacord, signes d’impaciència, distraccions... ens indicaran que no estem convencen als altres.

• Inducció d’idees: Es interessant que els altres arriben a les nostres conclusions per ells mateixos. Mitjançant preguntes podem aconseguir que vegin les coses a la nostra: Has pensat en la possibilitat de fer això?, Com ho faries tu?, Què et sembra la meua proposta?

• Vèncer resistències: Haurem d’evitar paraules que suggereixen una ordre com per exemple: obligació, hauràs de...

• El principi d’influència: Haurem de marcar la nostra proposta educadament, però amb fermesa. La coherència es imprescindible: al menor error en la nostra argumentació, la nostra idea perdrà solidesa. La simpatia es un factor eficaç: la gent escolta millor les idees de gent agradable. La validació social ajuda a persuadir: si molts han acceptat, probablement serà bo.

A continuació deixa la xerrada que donaré al equip d’educadors:

Bon dia a tots i a totes!

La meua companya i jo hem decidit dur a terme un projecte d’entrenament en habilitats socials per als infants de 0 a 6 anys. Ens agradaria que cooperarem tots junts per poder aconseguir els nostres objectius.

Com ja sabem, les habilitats socials son essencials per a tothom, ja que són aquelles conductes que les persones emetem en situacions interpersonals per obtindre una resposta positiva dels demés. A més, l’educació infantil suposa un moment crucial per aprendre hàbits emocionals per a preveure psicopatologies com l’aïllament, la depressió, la baixa autoestima, l’agressivitat, entre altres.

Dins del projecte d’entrenament en habilitats socials, nosaltres, els/les educadors/es, tenim un paper molt important, ja que hem d’ajudar als infants a que desenvolupen aquestes conductes adequadament. Per això, hem de treballar conjuntament per que puguen aconseguir el desenvolupament complet de cada habilitat.

Ens hem plantejat una sèrie d’objectius, amb els quals esperem que estigueu d’acord:

• Promoure en els/les nostres alumnes el desenvolupament de la comunicació, mitjançant l’escolta activa, l’expressió de sentiments, l’ assertivitat, entre altres.
• Deixar a l’abast dels infants uns instruments pràctics per resoldre conflictes en l’aula.
• Ajudar als infants a veure les situacions on apareguin problemes.
• Promoure en els infants una disposició adequada per controlar impulsos emocionals.
• Conscienciar als/a les nostres alumnes sobre els seus estats d’ànim y els seus pensaments al voltant d’ells/elles.
• Facilitar una millor autoconsciència de necessitats, habilitats, capacitats i limitacions en els infants.
• Ajudar a que els infants milloren la seva automotivació.
• Ajudar als infants a posar en pràctica les seves capacitats motores, cognitives, socials i afectives, i sobre tot, el seu autocontrol.

Pensem que en aquest projecte seria convenient proposar una sèrie de dinàmiques, on els infants puguen gaudir aprenent noves conductes, perquè mitjançant el joc els/les menuts/des es diverteixen i al mateix temps aprenen coses noves, i poc a poc van construint la seva personalitat, d’acord a allò que van adquirint. A més, a mesura que vagin adquirint noves habilitats, aniran posant-les en pràctica en el seu dia a dia, com per exemple, la resolució de conflictes: si els infants aprenent a resoldre determinats problemes amb educació i sense agressivitat, poc a poc aniran fent-lo d’aquesta forma.

Finalment, us exposem algunes activitats que hem pensat que serien adequades per aquest projecte (l’ informació de les activitats estarà recollida en unes fulles que entregarem i a part en el power point que està durant tota la xerrada):

• LES TRES EMOCIONS BÀSIQUES

   

- Objectiu: Aconseguir que comprenguin que no sempre actuem de la mateixa manera. Tenim diferents actuacions depenent de les següents emocions: alegria, tristesa o enfado.

- Materials: Dibuixos que representin aquestes tres emocions.

- Descripció: Primer de tot, ensenyarem als infants uns dibuixos amb cares de les diferents emocions i indicarem a quina emoció correspon cada dibuix. Quan ja tinguin clares les correspondències els ensenyarem fotos de revistes, i hauran d’endevinar a quina emoció corresponen. Per últim, tothom haurà d’intentar imitar els gestos de les fotos i així, associaran l’emoció amb un gest, per exemple que amb l’alegria, les persones tenim un somriure en la nostra cara

• L'ARBRE DESFULLAT

- Objectiu: Aconseguir que tots els infants transmetin coses positives, afectives i boniques al grup.

- Materials: Cartolines en forma de fulla i paper continu.

- Descripció: L’educador/a dibuixarà un arbre en el paper continu, però soles tindrà rames. A cada xiquet/a se li repartirà una cartolina en forma de fulla, en la qual haurà d’escriure una cosa positiva per al grup. Quan tots tinguin la seua fulla acabada, primer comentaran el que posa i després la col·locaran a l’arbre.

Aleshores, què us sembla la proposta? Esteu d’acord amb les idees exposades? Tota opinió i aportació vostra ens servirà. Soles dir-vos que esperem que us haja agradat i que puguem treballar tots junts amb aquest projecte i aconseguir el que ens proposem.

Moltes gràcies per la vostra atenció!

REFORMULACIÓ ACTIVITAT 2.

·         Consideres que treballar l’autocontrol a l’aula es adequat i necessari? Com ho faries?

Clar que es important treballar l’autocontrol a l’aula, ja que es l’habilitat amb la qual som capaços de controlar les pròpies emocions, els comportaments i desitjos, amb l’objectiu d’obtindre alguna recompensa posteriorment. I es necessari que des dels primers anys ajudem als infants a desenvolupar aquesta habilitat tan essencial en les nostres vides.

Un requisit fonamental per parlar d’autocontrol es que no estiguem sota cap pressió externa que ens obligui a actuar d’una determinada manera. Per lo tant, l’autocontrol es saber generar unes certes estratègies per poder evitar fer coses que no desitgem.

L’ infant de 0 a 6 anys, no té desenvolupat l’autocontrol de la seua conducta, ja que durant els primers anys de vida actua per impulsos i desitjos immediats. A més, davant d’un “no ha facis” es mostrarà desinteressat o amb un comportament negatiu, fins al punt que moltes persones adultes pensen que es tracta de desobediència. I això es el resultat del no desenvolupament del seu autocontrol, que no li permet el control voluntari de la seua conducta. Per això, serà molt important treballar l’autocontrol tan a l’aula com a casa.

Per treballar aquesta habilitat, hem de veure les emocions com una oportunitat d’entrar amb contacte afectiu amb els infantis, d’entendre’ls i després poder ensenyar-los. Un objectiu important es  donar resposta a les emocions abans de que surtin fora de control. Parlar d’emocions abans de que salten poden ensenyar a l’ infant a enfrontar moments de crisis, com per exemple les rabietes.

Quan escoltem atentament l’expressió emocional d’un infant li estem enviant el missatge de que les seues emocions ens importen, de que es important reconèixer-les i que es poden regular. Aquest coneixement durà a l’aprenentatge de l’autocontrol d’accions i comportaments.

Hem d’ensenyar als infants a saber controlar les seues emocions i comportaments, per a poder controlar els conflictes i així solucionar d’una manera més adequada els problemes. Es necessari el treball d’aquesta habilitat per preparar als infants per al començament de l’escola primària, ja que hi ha que ensenyar-los a esperar el seu torn en la fila, a respectar el torn de paraula, a escoltar als demés, a saber prioritzar i complir algunes normes per damunt d'algunes coses que els agraden més...

Podem realitzar activitats per a treballar l’autocontrol, com per exemple:

-          El meu torn esperaré.

L’activitat consisteix en un joc de moviment, dirigit a consolidar en els/les xiquets/es l’autocontrol d’alguns comportaments. L’educador/a ha de formar grups en files, d’igual quantitat de xiquets/es, situats/des darrere d’una línea d’ eixida. Davant d’aquesta línea, a uns dos metres, estarà la línea d’arribada.

  

Entre aquestes dos línees i davant de cada grup es dibuixaran figueres  (cercles, triangles, quadrats) prop una de l’altra, per a que els/les xiquets/es les puguen saltar. Han de saltar les figures sense xafar – les i arribar a la línea d’arribada, en la qual se seuran fins que acaben tots els/les companys/es del seu grup. Guanyarà el grup que hagi acabat primer.

-          El joc de les estàtues.

Tracta d’un joc motor de la realització d’alguns moviments d’expressió corporal com a via per al desenvolupament de l’autocontrol de la conducta (mantindre la postura un temps i romandre callats). No durarà més de cinc minuts.

 

 Mentre els/les xiquets/es estiguen quiets, l’educador/a els mostrarà làmines o fotos d’estàtues i les hauran d’imitar.

  En definitiva, l’escola infantil es un bon lloc on aprendre a controlar els

impulsos, els comportaments, les emocions... dels infants, ja que des dels primers anys han de començar a adquirir l’autocontrol, perquè un aprenentatge adequat d’aquesta habilitat condicionarà l’èxit en la vida adulta. 

xiques!!no me torne a disa comentar aixina que vos dixe una entra!!
m'agradat l'explicació pero al igual que les companyes falte de que forma o faries!!

ACTIVITAT 2

Consideres que treballar l’autocontrol a l’aula es adequat i necessari? Com ho faries?

Clar que es important treballar l’autocontrol a l’aula, ja que es l’habilitat amb la qual som capaços de controlar les pròpies emocions, els comportaments i desitjos, amb l’objectiu d’obtindre alguna recompensa posteriorment. I es necessari que des dels primers anys ajudem als infants a desenvolupar aquesta habilitat tan essencial en les nostres vides.

Un requisit fonamental per parlar d’autocontrol es que no estiguem sota cap pressió externa que ens obligui a actuar d’una determinada manera. Per lo tant, l’autocontrol es saber generar unes certes estratègies per poder evitar fer coses que no desitgem.

L’ infant de 0 a 6 anys, no té desenvolupat l’autocontrol de la seua conducta, ja que durant els primers anys de vida actua per impulsos i desitjos immediats. A més, davant d’un “no ha facis” es mostrarà desinteressat o amb un comportament negatiu, fins al punt que moltes persones adultes pensen que es tracta de desobediència. I això es el resultat del no desenvolupament del seu autocontrol, que no li permet el control voluntari de la seua conducta. Per això, serà molt important treballar l’autocontrol tan a l’aula com a casa.

Per treballar aquesta habilitat, hem de veure les emocions com una oportunitat d’entrar amb contacte afectiu amb els infantis, d’entendre’ls i després poder ensenyar-los. Un objectiu important es  donar resposta a les emocions abans de que surtin fora de control. Parlar d’emocions abans de que salten poden ensenyar a l’ infant a enfrontar moments de crisis, com per exemple les rabietes.

Quan escoltem atentament l’expressió emocional d’un infant li estem enviant el missatge de que les seues emocions ens importen, de que es important reconèixer-les i que es poden regular. Aquest coneixement durà a l’aprenentatge de l’autocontrol d’accions i comportaments.

Hem d’ensenyar als infants a saber controlar les seues emocions i comportaments, per a poder controlar els conflictes i així solucionar d’una manera més adequada els problemes.

 En definitiva, l’escola infantil es un bon lloc on aprendre a controlar els impulsos, els comportaments, les emocions... dels infants, ja que des dels primers anys han de començar a adquirir l’autocontrol, perquè un aprenentatge adequat  d’aquesta habilitat condicionarà l’èxit en la vida adulta. 

REFORMULACIÓ D'ACTIVITAT 1.

Les habilitats socials són aquelles conductes que les persones emeten en situacions interpersonals per obtindre una resposta positiva dels demés. Per poder ensenyar als xiquets i a les xiquetes s’ha de dominar unes certes habilitats socials. Dins d’elles podem trobar les següents:

Empatia: Per aconseguir una bona comunicació amb els/les xiquets/es haurem de saber posar-se al lloc de l’altra persona, així com tindre en compte el que pensa.

Assertivitat: Fa referència a la capacitat de dir el que pensa, d’expressar els seus sentiments, desitjos i drets... sense que això afecte negativament als demés. Aquesta habilitat implica respecte per a un mateix, i per als demés. Un educador assertiu serà capaç d’aconseguir els seus propòsits, respectant als infants.

Comunicació: Dins de la comunicació trobem “escoltar”, una de les habilitats més importants i significatives que s’ha de dominar. Un/a educador/a que sap escoltar, sap ajudar i la comunicació serà més efectiva, a més les conversacions seran més clares.

Participació: Es molt important saber donar instruccions, ja que estàs ensenyant unes normes perquè els infants les respecten. A més, les instruccions no cal imposar-les, es poden donar amb educació, afecte i motivació per a que els/les xiquets/es no es senten ofesos ni pressionats.

Saber expressar sentiments: Ajuda a reconèixer els nostres sentiments i emocions, i els dels altres. També ajuda a ser conscients de com influeixen en el nostre comportament i en els dels demés.

Impedir agressions: Els/les educadors/es hem de donar exemple als infants, per lo tant, hem de saber actuar sense agressivitat i sense entrar en baralles. Els infants han de tindre clar que amb agressivitat no es va a cap lloc, que les coses s’han de dir educadament. A més, han d’aprendre a compartir i a ajudar-se uns als altres.

Planificació: Per a dur a terme una classe de xiquets/es s’ha de tindre una certa planificació de les activitats. Però esta planificació ha de ser flexible, per a que es puga modificar en tot moment. Dins d’aquesta habilitat podem trobar una altra, la de tindre iniciativa a l’hora de treballar amb els infants.

        Penso que aquestes habilitats socials que he nombrat anteriorment son molt importants per aquest treball. Has de dominar-les per a que els infants aprenguin i es desenvolupen correctament. En tot moment, ens hem de sentir segurs del que ensenyem i sobretot hem de donar-los un bon exemple, per a que ells/elles el dia de demà, tinguin un bon comportament.

           A més, aquestes habilitats no soles son importants per transmetre als infants, sinó que també les has d’utilitzar per a comunicar-te amb els familiars, amb els companys i companyes de treball. 

HABILITAT	ÍTEMS	M	QM	V	MS	S
EMPATÍA	- Sap posar-se al lloc dels altres
	- Intenta comprendre com es senten els demés.
	- Té en compte els pensaments i   decisions dels altres.
ASSERTIVITAT	- Respecta als demés.
	- Diu el que pensa sense ofendre a ningú.
COMUNICACIÓ	- Sap escoltar.
	- Manté una conversació fluida amb els altres.
	- S’expressa amb un llenguatge adequat.
PARTICIPACIÓ	- Sap donar instruccions amb respecte I sense pressions.
	- Sap motivar als infants.
SENTIMENTS	- Expressa els seus sentiments correctament.
	- Sap transmetre els seus sentiments i emocions.
IMPEDIR AGRESSIONS	- No és agressiu/va.
	- No entra en baralles.
	- Comparteix i ajuda als demés.
PLANIFICACIÓ	- És flexible.
	- Té iniciativa a l’hora de treballar amb els infants.

M: MAI   QM: QUASI MAI   V: A VEGADES   MS: MOLT A SOVINT   S: SEMPRE